Escola de Pares

L’objectiu d’aquesta comissió és crear un espai d’aprenentatge i debat per als pares i mares entorn de la feina d’educar els fills. Això es farà principalment a través de xerrades formatives.

Responsable: Marta García
Membres: Marta Jurado, Marta Font, Mª José Merino

Blog propi: http://escoladeparesinia.blogspot.com.es/

fotoescolapares

 

Xerrada

creatividad2pereros

Xerrada: “Educar en i per al conflicte”

Dimarts, 17 de novembre a les 19.30 h, a la sala Fontova (Calonge)

A càrrec de Paco Cascón, membre del seminari d’educació per la pau de l’Associació pro-Drets Humans i professor de l’escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Es pretén abordar el conflicte des de la seva vessant positiva i pedagògica. El conflicte és un procés i es pot viure de moltes maneres. La xerrada ens mostrarà com poder
oportunitat de creixement.
És parlarà també de les actituds per afrontar els conflictes i les eines que tenim per abordar-los.

Us hi esperem!! Accés gratuït

Xerrada Paco Cascon

Xerrada “Quins son els talents dels nostres fills?”

cartellintmul

Resum xerrada “Una altra manera d’aprendre a escriure”

Ponent: Mònica Gallerani

El passat 21 d’abril vam assistir a la xerrada de la Mònica Gallerani, grafòloga, perit cal·ligràfic judicial i reeducadora de l’escriptura.

La conferenciant col·labora en l’actualitat a com a reeducadora de l’escriptura al centre Neival de Granollers, on estan especialitzats en les dificultats de l’aprenentatge i treballen diferents professionals de forma integral. Per tant treballa de forma específica en la disgrafia que com la dificultat en el traç i la ubicació en l’espai, és un trastorn poc reconegut en el nostre país a diferència d’altres països d’Europa que està catalogat com trastorn específic de l’aprenentatge. (jo vaig arribar tard a la xerrada i no vaig captar aquest missatge, pq les persones la classificació dels tr. Mentals recull aquest tr específic de l’aprenentatge de l’escriptura. Potser no es treballa o contempla com ho entén la ponent !?)

Ens va explicar la importància de l’escriptura pel desenvolupament de les diferents àrees del nostres cervell, ja que implica (és la conjugació de) tot una sèrie de processos cognitius, motors i emocionals.

La ponent va ressaltar la importància de que el nen ha de tenir adquirida una maduració motora i neurològica per començar a escriure, i aquesta maduració es difícil que un nen la tingui adquirida abans dels 7 anys. Per això es va mostrar crítica amb el model pedagògic actual que consisteix en iniar l’aprenentatge de la lectoescriptura en edats precoces, quan en procés maduratiu no està completat. En aquest procés de maduració hi té una importància vital la família ja que el nen ha d’adquirir una sèrie d’hàbits que l’ajudin a tenir una prensió i pressió adequada ( menjar sol utilitzant correctament els coberts, cordar botons, fregant-se les mans sols i fent el moviment complert, retallant amb les tisores agafant-les bé, ….), que són els prerequisits bàsics per a un bon desenvolupament la posterior escriptura. El procés es culmina cap els 14 anys, quan l’escriptura es converteix en “personalitzada”.

Una escriptura ha de ser llegible, fluïda i realitzada sense esforç ni pressió. El model utilitzat en la nostra cultura pedagògica és la lletra no lligada sinó hiperlligada (presentant exemples en una pissarra) on es fan tot una sèrie de moviments inútils que fa més feixuc el procés d’escriure i fa que l’escriptura sigui poc fluïda.

També va assenyalar la importància que els professionals de l’educació coneguin la forma correcte d’agafar les diferents estris com el llapis, les tisores, els pinzells… No és suficient que els docents preparin activitats de pintar, retallar, fer plastelina o fang,.. si no s’ensenya o corregeix la forma de treballar d’alguns nens tant a nivell postural com a nivell de maneig dels estris.

Convida als docents a qüestionar i a donar una mirada crítica al model didàctic i pedagògic que reben des de la facultat i a explorar noves formes de fer que van amb més sintonia amb el desenvolupament neurològic i perceptiu del nen.

Finalment, ens va presentar una sèrie de casos pràctics en el que està treballant, clarificant que NO contempla la cal·ligrafia, millorant el traç treballant tot una sèrie de exercicis que ajudin a la bona pressió, prensió i ubicació en l’espai, sense oblidar, els aspectes emocionals.

Des de la Comissió d’escola de pares volem agrair a la Mònica Gallerani la seva vitalitat, emoció i amor que posa en el seu treball i que també ens va saber transmetre.

Per més informació podeu visitar les pàgines següents:

http://www.monicagallerani.com/

http://www.neival.cat/

 

Resum xerrada sobre bullying

El bullying, un problema més proper del que ens imaginem ha estat el protagonista de la xerrada del passat dia 26 de febrer a l’ escola Pere Rosselló de Calonge. Vam convidar al psicòleg i psicoterapeuta familiar Antonio Justicia Justicia per parlar-ne.

Per a tots aquells que no vau poder venir ens agradaria fer-vos un tast del que ha estat aquesta xerrada.

RESUM:

Entenem com a bullying la humiliació o la intimidació que desemboca en una conducta de persecució física o psicològica que fa un alumne contra un altre. La reiteració d’aquests actes provoquen quadres d’ansietat, baixa autoestima, estats depressius a les víctimes que ho pateixen.

Estem parlant d’ una problemàtica que ve de lluny. Qui no recorda haver estat exposat a una situació de violència entre iguals. Però la diferència avui, és que els professionals s’adonen de les greus conseqüències personals que poden patir els agredits.

El punt fort de la xerrada ha estat donar pautes per a la detecció i prevenció de l’assetjament. Per fer-ho s’ han identificat els perfils dels possibles agressors i de les víctimes potencials, així com els símptomes d’ alerta a detectar per part dels pares. Símptomes que es tradueixen en danys psicològics que es manifesten per exemple:

  • Canvis d’actitud,com per exemple baix rendiment o pèrdua d’ interés
  • Canvis d’hàbits, com per exemple no voler anar a l’escola
  • Alteracions de la gana i de la son
  • Tornar a casa amb el vestit trencat
  • Refusar a expressar per què se sent malament
  • Començar a agredir germans més petits
  • En els casos més greus, pot arribar a intents de suïcidi.

Igualment l’Antonio Justicia ens ha parlat dels indicadors de risc a detectar per part dels mestres. Nens que sovint són objecte de burles, d’insults…

I com més d’important de fomentar entre altres, el treball en grups cooperatius o sobretot, integrar en el funcionament del centre un grup de treball o comissió per a la convivència. Això pot esdevenir una eina per a identificar i prevenir aquests tipus de conductes. En els centres on s’ha dut a terme accions com aquestes s’ha observat una disminució significativa d’assetjaments.

Llavors,quines indicacions caldria donar als nens davant d’una situació d’assetjament? Una bona resposta seria mantenir la calma, no respondre de la mateixa manera, abandonar el lloc (que no és una fugida sinó una reacció intel.ligent), entre d’ altres.

Cal destacar d’ altra banda l’última enquesta de la Generalitat de Catalunya sobre la incidència del bullying feta l’any 2011-2012. Hi ha una major incidència en el cicle infantil superior (5è i 6è) i sobretot a secundària. El que crida l’atenció és que el 38% dels nens ho comuniquen. Només un 38%,una xifra que ens hauria de fer pensar, i molt. Pensar què podem fer nosaltres,els pares pels nostres fills. I en aquest sentit és vital parlar-hi cada dia, consolidant un llenguatge personal per enfortir el vincle. Per tant,la solució no passa només perquè el centre educatiu (CEIP, IES) s’ocupi del problema, sinó que siguem capaços de generar un diàleg que permeti als nostres fills comunicar-nos les seves preocupacions, dificultats o neguits, d’una banda. I d’altra, evitar que trobin en el menyspreu en l’altre la seva manera de relacionar-se i sentir-se poderosos. En definitiva, per evitar que esdevinguin víctimes o agressors.

Dur ulleres, ser gras o massa prim o tenir les orelles grosses, poden ser l’excusa  per a un possible agressor per instigar un maltractament físic o verbal, o com indiquen les dades en el cas de les noies, ser víctimes d’exclusió social.

Hi ha un treball a fer en el dia a dia, en la manera d’educar els nostres fills. Penseu,que la primera defensa davant la intimidació, tal com afirmava l’Antonio Justicia, és la confiança en un mateix, així doncs cal fomentar-la.

Ens agradaria acabar amb un número…el 52! Per què han estat cinquanta-dues persones que van verir el passat dia 26. A totes elles agrair-los, des de l’organització, la seva presència. I també les seves aportacions que ens han inspirat a tots i especialment ens agradaria recordar el testimoni d’una mestra, ja jubilada, i com explicava que per exemple, a través d’un conte de violència explicat o inventat podem esbrinar si els nostres fills han patit algún tipus d’assetjament, o en canvi si en són els responsables. I així fer-hi alguna cosa.

Teniu a la vostra disposició el llistat de llibres i pel·lícules, per qui l’interessi aprofundir en el tema,que molt amablement ens han facilitat des de la biblioteca La Cooperativa de St. Antoni de Calonge i des de la biblioteca Municipal de Calonge Pere Caner. Si els voleu consultar,els trobareu durant el proper mes de març a Calonge i a l’abril a St. Antoni.

 

 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s