Menjador

Foto ComMenjador

Funcions:  Farà el seguiment de la qualitat del servei del càtering i de com es porta a terme el propi servei de menjador. Es coordinarà amb la comissió de menjador del Consell Escolar del centre i podrà canalitzar inquietuds, aportacions i propostes dels pares i mares d’infants usuaris del servei.

Responsable: Judith Gibert

Membres: Anna Imbert,Helena Martínez i Mercè Pagès.

Correu electrònic: menjadorescolalasinia@gmail.com

Què mengen els nostres fills a l’escola?

El dia 14/04/2016 la Marta Pla, dietista i responsable de qualitat i supervisió dels menús del Càtering Vilanova, ens va fer un xerrada informativa sobre què mengen els nostres fills a l’escola.

La xerrada es va estructurar en base a 5 punts: els criteris per a l’elaboració dels menús, l’estructura, altres consideracions, què és el servei de càtering i els menús especials.

  1. Criteris d’elaboració dels menús

Els menús s’elaboren en base a la Guia d’alimentació saludable a l’etapa escolar (http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/home_canal_salut/professionals/temes_de_salut/salut_alimentaria/documents/arxius/guialimentacio.pdf) i la Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició (BOE núm. 160 del 6 de juliol del 2011).

Els ingredients per a una alimentació saludable són: que sigui suficient, equilibrada, variada, segura, adaptada al comensal i a l’entorn i sensorialment satisfactòria. La base de l’elaboració dels menús és la piràmide alimentària, les racions han d’ésser adaptades en funció de l’edat i s’han d’utilitzar tècniques culinàries variades.

  1. Estructura dels menús

L’estructura dels menús és la següent: un primer plat ric en hidrats de carboni (farinacis/verdures/llegums), un segon plat proteic (carn blanca i vermella/peix/ous) i fregits un cop per setmana, guarnició per completar l’equilibri nutricional de l’àpat (verdures/farinàcies), pa d’acompanyament i postres consistents en fruita fresca de temporada i làctics (iogurt/natilla).

  1. Altres consideracions

S’ofereixen productes ecològics un cop per setmana (amanida o fruita). Els làctics s’ofereixen 3 cops al mes. S’incorporen altres carns com el poltre, el xai i el gall d’indi, altre peixos blaus com la sardina, el verat i el seitó i, s’incorpora el pa integral un dia per setmana.

El producte que ofereix el Càtering Vilanova s’elabora tot a la seva cuina (canelons, croquetes, mandonguilles i patates “Vilanova”), els ous són pasteuritzats, el brou i el sofregit es fan sense reforçants de cap tipus i la salsa de tomàquet és natural.

Les botifarres i hamburgueses no porten additius, porten poca sal i poc pebre.

S’utilitza oli de girasol per cuinar i oli d’oliva per les amanides.

Tots els menús estan supervisats pel Consell Comarcal del Baix Empordà i s’elaboren a la cuina de la Llar d’infants “El Ginjoler”.

Alguns proveïdors: pasta i arròs “Faisan” (Grup Gallo), ous “Liderou” (Maià de Montcal), pa “La Fleca de l’Empordà” (Palamós), carn “Carns Tries” (Pla de l’Estany), peix congelat “Friolisa” (Vilafant), fruita “Badia” (Olot), làctics (1 “Danone” i 2 “Fageda”).

  1. Què és el servei de càtering

Els menús s’elaboren cada dia i no es congela res del que sobra.

08:00 h Inici de l’activitat de la cuina

09:30h Trucades als centres per saber la quantitat de menús diaris

11:45 h Expedició del producte en safates isotèrmiques i inoxidables adaptades

12:00 h Distribució del dinar cap als centres

14:45 h Recollida de les safates

Tots els estris utilitzats es renten primer als centres i després, un cop recollits, es tornen a rentar en un tren de rentat amb les condicions adients de neteja i desinfecció.

Cada dia es fa un albarà on s’apunten totes les incidències per tal d’ajustar els menús al màxim perquè no sobri menjar. El menjar sobrant es llença per seguretat i no es pot donar. D’aquesta manera, em de puntualitzar que, diàriament, gairebé no sobra res de menjar.

Els plats s’elaboren sota estrictes condicions d’higiene i manipulació. Els/les cuiners/res fan tot ple de registres atès que tot s’ha de justificar.

  1. Menús especials

A banda de les necessitats nutricionals segons l’edat fisiològica dels infants, cal cobrir altres tipus de necessitats, ja sigui per qüestions de salut o bé per variants ideològiques o culturals. En aquests casos, els menús especials s’assimilen i s’equilibren al màxim al menú normal, però tenint en compte les necessitats especials de l’infant. S’elaboren amb condicions de preparació específiques (ex. el cas dels al·lèrgens: estris de cuina, rentat,…).

Els menús especials més comuns són: menú per a celíacs, menú per a intolerants a la lactosa, menús creuats per celíacs i intolerants a la lactosa i menú per intolerants al peix.

El protocol que se segueix en dietes especials és el següent:

  • Cal un certificat mèdic per a l’empresa
  • Elaboració del menú amb productes especials (si cal)
  • Es fa arribar el menú a la família i a la cuina
  • Formació específica dels/de les cuiners/eres i manipuladors/es (si cal)